L’Equip diu sí-sí. Ha dit sí
als 10k del Clot i sí a la mitja de Vilafranca. Això sense comptar amb un cross
escolar a Sant Cugat en el que un Sergio polivalent i “pucambtot” també ha estat
present.
A Vilafranca, segur que la mitja
marató ha estat condicionada, com a la cursa del Clot, pel vent. Les vinyes són
l’única barrera contra aquest fenomen o sigui totalment desprotegits.
El Paco amb uns bons 1h33’;
el Dani Hernández amb un temps de 1h34’; l’Emilio que comença a ensenyar les seves cartes
amb 1h37’; el Nelson 1h42’ que tot i que no pertany a l’Equip (el convidem a
que s’apunti aviat a les nostres files), però que com veí i amic nostre li
desitgem el millor. Tenint en compte que per ser la primera mitja que tenen
programada de la temporada, el resultat a sigut més que bo!
La cursa del Clot ens ha
deixat, un cop més, amb bones sensacions. Una cursa multitudinària, a on es
nota la veterania dels organitzadors (és la 36ª crec) però que manté aquell encant
de barri.
Enganya. Amb un perfil pla gairebé
en tot el seu recorregut, penses que faràs un bon temps però els últims 1500m la
fan imprevisible. Les dues rampes finals i uns canvis continus de direcció la
compliquen. Et trobes amb corredors que fins aquí havien anat moltbé i es
queden clavats. Hi ha variacions notables en la classificació en aquest tram
que li dóna un punt emocionant. Si afegeixes un vent fort i variable fa que les
condicions no siguin les ideals per treure un bon temps.
El Pau i el Fran han anat pràcticament
de la maneta, fent un temps idèntic de 38’19. El Luisao, en la mateixa línea
del Pau i el Fran ha fet més temps del normal i s’ha plantat en 42’30. El
Quique en el seu debut, se li ha allargat una mica i ha penalitzat en els quilòmetres
finals (51’12). Enhorabona, perquè el crono de partida és bó tot i la seva
falta d’experiència. La Laia ha estat tercera de la seva categoria amb 52’17.
La seva inactivitat en mesos es nota però ha tingut bones sensacions i gairebé
ha calcat els segons 5000. La Noèlia ha arribat uns segons després. Ha fet una
gran cursa i encara que no és el seu primer 10k, sí que feia molt de l’últim.
Llàstima que els bessons li juguessin una mala passada i li trenquessin el
ritme a partir del 7è perquè anava molt i molt bé. I la Sílvia, després d’una
temporada d’estiu irregular només ha pogut aturar el crono en 60’ exactes. De
mica en mica agafaràs el teu ritme!!
(En breu penjarem fotos de la Cursa del Clot.)
A tots i totes, gràcies per
mantenir forta aquesta meravellosa pinya.
Us recordo que el divendres
12 de desembre serà el sopar de l’Equip a Cal Colomé amb música i gins al final
(ben guanyats), i algunes sorpreses.
No us ho perdeu!!
Fins aviat amics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada