25 de nov. 2014

ULTRA TRAIL DE COLLSEROLA

Com bé sabeu, el dissabte 22 van participar 3 integrants de l'Equip a la UT de Collserola:

Marc Cuxart, Monica Lozano y Paco Mateo.

Marc Cuxart va fer la de 23 km aconseguint un temps de 2:41 hores, un molt bon temps, el qual està demostrant els grans avanços que en Marc està visquent en el trailrunning, i encara hagués fet molt millor temps si no hagués passat per diversos embussos.

En la de 45 km van participar en Paco Mateo i la Mònica Lozano, aconseguint per ordre acabar en 6:07 hores i 6:28 hores.

Tot seguit volem compartir amb tots vosaltres la crònica escrita personalment per en Paco, esperem que us agradi!:




Después de correr mi primera maratón de montaña (Marató del Montseny) decido que es hora de descansar un poco y mi próxima cursa será el 15 de Enero, la Cinc Cims, 26K y 1400+. A la cual me apunto el día después de acabar la maratón y le comento a Mireia (que buenos consejos me da!) que en Diciembre haré alguna cursa de asfalto por que necesito ponerme dorsal y así mantener la forma, pero la montaña hasta mediados de Enero se acabo o eso creía yo.
Sábado 15 de Noviembre, cenita con mis cuñados Agus y Olga. Unos vinitos, unas tapitas, gin tonics y muchas risas. Entonces mi cuñada me pregunta si voy a correr la Ultra Trail Collserola, le digo que ni de coña,  haré de voluntario y así veo la carrera desde el otro lado y ahí se acaba la conversación.  Pero esa noche en la cama, le doy muchas vueltas y pienso "por qué no?" desde ese pensamiento, hasta encontrarme a las 6:45 de la mañana esperando a que me recoja otra gran runner del pueblo, Mónica Lozano, pasa un suspiro. Es su primera maratón de montaña y está algo nerviosa, pero se que lo hará bien, sus piernas acumulan muchos más kilómetros que las mías  (Maratones, medias, cursas, trails de montaña) en pocas palabras una MÁQUINA.


Llegamos a Esplugues y ya se respira ese gran ambiente de todas las cursas, corredores que nos encontramos de cursa en cursa y contamos nuestras batallitas, risas,  nervios, olor a bálsamo para calentar piernas. Es increíble, me encuentro sumergido  en este mundo del trail, del cual estoy enganchadísimo, es como una adicción (divina adicción).
Ya son las 7:50 de la mañana,  Mónica y yo entramos en el recinto cerrado pero antes toca inspección de material obligatorio, manta térmica, móvil con batería,  los geles con el número de dorsal, todo controlado!
Nos vamos a la salida y seguimos charlando un rato, es la mejor manera de olvidarte y que los nervios se puedan soportar mejor y ya estamos a punto, gritan por megafonía 5 minutos y salimos..... uffffff!!!!! Ahora sí,  las pulsaciones se empiezan a disparar, dos besos a Mónica, nos deseamos suerte y 2 minutos, 1 minuto, 3 2 1....... siiiiiiiii a correr. 



Arrancamos por asfalto durante un kilómetro aproximadamente y ya entramos en tierra, empezamos por una zona bastante rompepiernas sube baja y a empezar a sumar altitud hasta llegar al primer avituallamiento,  kilómetro 8,5 de momento las sensaciones son muy buenas, nada de cansancio en las piernas y los isquios y el tendón el cual tenía algo tocados me están respetando. Ya estamos en la Creu d'Olorda, vamos hacia Molins de Rei.
Me voy motivando pensando en llegar a la ermita y ver caras conocidas, empezamos ha bajar hasta llegar a Molins de Rei, me encuentro con el hermano de Luisao Aranda y empezamos a hablar, estamos bastante frescos, cruzamos la Rierada y escucho a lo lejos "A CALLAR Y A CORRER", que grande, mi gran amigo Toni Molina junto con Rubén en un punto de control, es momento de abrazo ( es curioso que te da más fuerza un aplauso, un vamos vamos o un abrazo de un amigo que cualquier gel) empezamos a subir hasta llegar a la ermita de la Salut, otra vez caras conocidas, Olga, Cristina, Oscar, etc.... grande Papiol!
Paro 10 minutitos en avituallamiento,  recupero fuerzas y empiezo a subir hacia el Puig, me sorprende lo bien que estoy y subo con bastante facilidad hasta el Puig Madrona y otra vez gente conocida ("Grande Paco,  va que ya lo tienes") otra vez energía para un rato. Empezamos a bajar hasta Valldoreix, donde también me cruzo con Albert Gené, Albert Vilà y Xavi.




Kilómetro 30 y las buenas sensaciones de los primeros kilómetros empiezan a esfumarse, empiezo a pagar la Marató del Montseny, empezamos a subir hacia Santa María de Vallvidriera,  4 kilómetros que se hacen eternos, las piernas no responden y estoy empezando a venirme abajo psicológicamente,  empiezo a tirar de geles a ver si el cuerpo responde pero no noto ningún cambio y decido tomármelo con calma y acabar la carrera, el tiempo ya no es importante. Kilómetro 34 y empezamos a descender hasta el 37,5 donde esta el último avituallamiento. Me lo tomo con calma, tengo mucha hambre y como un par de sandwich y un vasito de caldo calentito (que bueno por dios!).

Hablo con Rosa por teléfono y me dice que está de camino,  eso me da fuerzas para continuar, volvamos a la batalla.
Arranco pensando que solo me quedan 7,5k pero con las piernas cansadas parece una eternidad, empezamos otra vez a subir y entonces me acuerdo que llevo un ibuprofeno en la mochila, para dentro...... y después de caminar unos 3km con dolores en las piernas empieza a hacer efecto. Subida a Sant Pere Martir para acabar de machacar las piernas y empezamos a bajar por una trialera muy técnica pero me voy dando cuenta que las piernas empiezan funcionar otra vez (aleluya!) después de bajar durante 2 kilómetros aproximadamente volvemos al asfalto, me suena el móvil, Rosa me está esperando en meta y otra vez ese subidón de adrenalina (ya estoy casi cariño,  15 minutos y te doy un abrazo).


Las piernas vuelven a estar en condiciones de correr y empiezo a bajar a ritmo de 4:30, parece que vuelo y entonces después de girar a mano izquierda por una calle veo el túnel y a 100mts la meta, pero no, 50 mts antes nos hacen girar otra vez a mano izquierda y un kilómetro más para meta, se hace eterno.
Pasarela de madera, calle de adoquines y por fin giro a la izquierda y ahora sí, el arco de meta lleno de gente aplaudiendo,  pero yo solo veo a una persona, mi Rosita (gracias amor por venir a meta es el mejor regalo que pueda recibir nunca) subidón de adrenalina, ganas de llorar, ganas de reir, ganas de gritar y al fin............ siiiiiiiiii finisher con un tiempo de 6:07, no era el tiempo esperado pero acabo muy muy contento.


2 maratones en dos semanas, para mi toda una proeza de la cual estoy muy orgulloso.
Quiero agradecer a todos los voluntarios y amigos que me han animado a hacer esto realidad.

En especial a mis cuñados Agus y Olga, Oscar Alujas, Mireia y como no, a mi mujer y mis dos tesoros Júlia y Cesc que sin ellos nunca habría podido hacer esto.


17 de nov. 2014

DIUMENGE 16 DE NOVEMBRE, L'EQUIP DIU SÍ-SÍ!




L’Equip diu sí-sí. Ha dit sí als 10k del Clot i sí a la mitja de Vilafranca. Això sense comptar amb un cross escolar a Sant Cugat en el que un Sergio polivalent i “pucambtot” també ha estat present.
 
A Vilafranca, segur que la mitja marató ha estat condicionada, com a la cursa del Clot, pel vent. Les vinyes són l’única barrera contra aquest fenomen o sigui totalment desprotegits. 

El Paco amb uns bons 1h33’; el Dani Hernández amb un temps de 1h34’;  l’Emilio que comença a ensenyar les seves cartes amb 1h37’; el Nelson 1h42’ que tot i que no pertany a l’Equip (el convidem a que s’apunti aviat a les nostres files), però que com veí i amic nostre li desitgem el millor. Tenint en compte que per ser la primera mitja que tenen programada de la temporada, el resultat a sigut més que bo!


La cursa del Clot ens ha deixat, un cop més, amb bones sensacions. Una cursa multitudinària, a on es nota la veterania dels organitzadors (és la 36ª crec) però que manté aquell encant de barri.

Enganya. Amb un perfil pla gairebé en tot el seu recorregut, penses que faràs un bon temps però els últims 1500m la fan imprevisible. Les dues rampes finals i uns canvis continus de direcció la compliquen. Et trobes amb corredors que fins aquí havien anat moltbé i es queden clavats. Hi ha variacions notables en la classificació en aquest tram que li dóna un punt emocionant. Si afegeixes un vent fort i variable fa que les condicions no siguin les ideals per treure un bon temps.

El Pau i el Fran han anat pràcticament de la maneta, fent un temps idèntic de 38’19. El Luisao, en la mateixa línea del Pau i el Fran ha fet més temps del normal i s’ha plantat en 42’30. El Quique en el seu debut, se li ha allargat una mica i ha penalitzat en els quilòmetres finals (51’12). Enhorabona, perquè el crono de partida és bó tot i la seva falta d’experiència. La Laia ha estat tercera de la seva categoria amb 52’17. La seva inactivitat en mesos es nota però ha tingut bones sensacions i gairebé ha calcat els segons 5000. La Noèlia ha arribat uns segons després. Ha fet una gran cursa i encara que no és el seu primer 10k, sí que feia molt de l’últim. Llàstima que els bessons li juguessin una mala passada i li trenquessin el ritme a partir del 7è perquè anava molt i molt bé. I la Sílvia, després d’una temporada d’estiu irregular només ha pogut aturar el crono en 60’ exactes. De mica en mica agafaràs el teu ritme!!

(En breu penjarem fotos de la Cursa del Clot.)

A tots i totes, gràcies per mantenir forta aquesta meravellosa pinya. 

Us recordo que el divendres 12 de desembre serà el sopar de l’Equip a Cal Colomé amb música i gins al final (ben guanyats), i algunes sorpreses. 

No us ho perdeu!!

Fins aviat amics.

14 de nov. 2014

BEHOBIA ' 14 - EL REPTE DEL NORD

Un grup de 4 valentes de l'Equip del CEM Papiol:
Cinta Perez
Sandra Caraballo
Monica Lozano
i Iolanda Ceron

Van endinsar-se en l'aventura dels nords de la península, la 30a edició de la cursa de la Behobia a Sant Sebastian, una cursa-festa on l'ambient era lo més important.

Paraules de la pròpia Cinta:
"
El més emocionant de la cursa es l'escalfor que et dona la gent quant t'anima a banda i banda de la cursa durant tots els km de la cursa.  El circuit en si no es especialment meravellos.
Per ser el primer cop que sortiem fora la experiència va ser força satisfàctoria. 
Espero que,  per la propera temporada,  poguem  fer alguna  una altra cursa fora.
"

Dissabte van sortir i van arribar quan ja pràcticament era de nit, la organització les va adreçar a un hotel a 35 km de San Sebastian, una mica lluny però comprensible degut a la gran quantitat de participació.
Diumenge van anar ben d'hora per poder trobar els calaixos de sortida, dorsals, ubicar-se...
i la fi van donar la sortida!!

21 kilometres per la ciutat, cadascuna va anar al seu ritme.
I una anècdota: Mónica va canviar el dorsal a Iolanda Sanchís la qual no va poder anar, la organització va acceptar el canvi, però quina sorpresa! no van canviar el nom del dorsal, i Monica durant tota aquella estona pels animadors/es va ser: Iolanda. I no van acabar aqui les aventures de Mónica jajj, per poder sortir conjuntament amb Ia resta de companyes es va colocar en un altre calaix que no era el que tenia escollit, amb la sorpresa i sense saber que la organització la va descalificar!! Però, a la fi. Lo important es participar i passar una molt bona estona amb les companyes, 
i després unes bones tapes!!! i cap a casa!!




LA SITJA DEL LLOP I MARATÓ DEL MONTSENY

El dissabte 8 i 9 de novembre, va ser un dia de gran esforç i superació per alguns integrants de l'Equip.

LA SITJA DEL LLOP

Una vertical durísima que partia del poble del Montseny i va pujar fins al Turó de l'home.
Pren el seu nom d'una gran pedra megalítica amb gravats que daten del neolític, que es va recuperar d'una paret d'una antiga cabana de pastor situada al Pla de la Calma i que ara es troba al poble del Montseny.
La cursa surt de la plaça major del poble del Montseny (520 m sobre el nivell del mar) i en poc més 6 kilometres guanya el sostre del parc, l'emblemàtic Turó de l'Home que es troba a 1.705 m d'altitud. En total 1.185 m + per pistes i corriols.


Van participar-hi l'Albert Sanchez (un dels juniors de l'equip) i el David Villalba.
 Hem de felicitar als dos per lo màquines que son, David Villalba que està fet un toro va acabarla en només 1:06 h, i l'Albert Sanchez (el qual es va iniciar en aquest tipus de curses) va fer uns meritosos 1:32 h.

De paraules del propi David Villalba, quan estava arribant a peu de pista abans de seguir pujant al Turó, uns metres més a dalt va veure al pare de l'Albert que cridava el seu nom, li van sortit una motivació brutal que li va animar a fer els últims metres a pista a tope!!

Tot seguit teniu un enllaç on els podreu veure en video on reflexa el gran esforç!!

http://www.outdoortime.tv/es/2014/la-sitja-del-llop/sitja-del-llop-2014


MARATÓ DEL MONTSENY

Un diumenge per recordar.
La Marató del Montseny és una cursa que es desenvolupa íntegrament pel Parc Natural del Montseny, espai protegit i reserva de la Biosfera de la UNESCO, amb un 85% del seu recorregut per corriol i un 15% restant per pista de terra.

Consta de 42 quilòmetres i un desnivell positiu de 2.704 m amb sortida i arribada a la plaça major del municipi de Sant Esteve de Palautordera.

La Marató del Montseny passa pels llocs més emblemàtics del parc, com son el cim del Matagalls, Les Agudes i el Turó de l'Home, sostre de la cursa i del propi parc amb 1.705 m d'altitud sobre el nivell del mar.
1078 persones, campionat d'Espanya, un número de participants altíssim, poc vist en curses de muntanya, i un nivell del personal.... més alt encara, feia por i tot.
7:30 del matí, un fred que pela. No saps que posar-te, et poses, et treus... i al final decideixes que lo millor es passar fred, ja que una vegada començada la cursa als poc minuts sobra tot.

Van participar-hi en Paco Mateo (iniciant-se en la seva primera marató, màquina!!) , la Mireia García (per segona vegada), i en Xavi Crespi (que va abandonar per no estar bé de salut en aquell moment). També del mateix poble del Papiol van participar-hi en Pedro i en Tato.

Abans de començar... nervis, espectació, entrem tots al corralillo com animalets amb ganes de sortir i còrrer, serietat, rises...respiracions, concentració... falten pocs minuts per començar, segons... 3, 2, 1.. molta sort i endavant!!
varem decidir no forçar en els primers 16 kilometres, principalment per pistes amb pujades i baixades suaus, per guardar energies per la cursa, la resta de kilometres.

Anem fent, cadascú al seu ritme, i una vegada arribats a Sant Bernat, on ens trobem a Rosa Meca, Julia i el super animador Cesc donant anims a crits, bieeeennnn!  comencem la pujada interminable i preciosa fins al turó paralel a Matagalls, una vegada a dalt agafem una pista fent zigazagues i plena de fulles amb pedres i troncs amagats la qual dona opció als més entrenats tècnicament a avançar. Arribem a Sant Marçal, punt intermig de la cursa i on molta gent decideix si abandonar o seguir.

Però si t'has apuntat a una cursa, es per fer-la fins que no et quedis sense energies, a muerrrte!!

Agafem pista, però ens sortim una petita estona per un corriol, fins a tornar a agafar de nou la pista que ens portarà fins la pujada a les Agudes, una pujada d'aproximadament 600 metres en ziga zaga, en aquest punt molta gent va patint ja no interiorment, sino exteriorment, però els cossos diuen: endavant!!.

Arribem a peus de les agudes i encaminem corriol fins al Turó de l'home: allà, sorpresa!!! ens trobem animant a crit pelat a Rosa Meca i els petits, en Xavi Crespi, la Maribel i la Mayte, moltes gràcies a tots i totes pels ànims que ens vareu donar, us asseguro que es com un xute d'energia, millor que un gel!!

Una vegada coronat el Turó, ja tenim quasi feta la cursa!! son pensaments d'ànims. comença la baixada a tope, terreny molt tècnic que posa a cadascú al seu lloc (de fet es el mateix corriol que van fer el dia anterior en David i l'Albert!!). Tornem a passar per Sant Marçal, i de nou una pujada per pista que et treu tots els ànims, i per fi, baixada de nou!!! passen els minuts i a la fi arribem al poble, baixem al riu, ens remullem els peus un parell de vegades per allà al mig i..... meta!!!!

En Paco va fer uns fantàstics 7:21h, molt bon temps i més tenint en compte que era la primera que feia!!
I la Mireia uns 6:16h

Ara a pensar en la següent!!!





7 de nov. 2014

8 I 9 DE NOVEMBRE, NO PAREM!!

Aquest cap de setmana el tenim ple de curses! per ser exactes 3 de diferents.

Per començar el dissabte 8 un dels corredors més joves de l'equip:
Albert Sanchez Grau correrà la vertical La Sitja del Llop.
Una vertical molt dura al Montseny, on pujarà des del poble del Montseny a fins al Turó de l'Home. 1185 metres positius els quals posaran a Albert al límit.

http://maratomontseny.com/cursa-sitja.html


El diumenge 9 el sector femení:
Monica Lozano, Sandra Caraballo, IOlanda Ceron i Cinta Perez
aniràn a còrrer  al Nord d'Espanya la mitja de Behovia a San Sebastian, la qual celebra el seu 50è aniversari.
20 km d'asfalt amb desnivells i fred on les posaran a prova.

https://www.behobia-sansebastian.com





I per últim, també el diumenge 9:
El Paco Mateo i la Mireia García aniràn a participar a la Marató del Montseny. Una Marató amb quasi 2700 metres de desnivell positiu, amb una dificultat alta i un recorregut molt tècnic.

Anims a tots i totes!! a tope!!