Hi han curses d’asfalt i hi han
curses de muntanya.
Dintre de les curses de muntanya,
n’hi han d’alta, mitja i ara baixa muntanya.
La Cursa de l’Alba i la Marató de
Montserrat son curses de mitja muntanya, però degut a la seva duresa i recorregut
tècnic es poden considerar i es consideren com unes de les curses més dures de
la seva categoria.
Aquest diumenge 10 de maig han
participat quasi 400 corredors/es a cada cursa, aconseguint arribar a meta 314
a la Cursa de l’Alba i 238 a la Marató de Montserrat.
Diumenge va ser un dia brutalment
castigat per la calor, obligant a moltíssims corredors/es a abandonar i a la
resta a córrer sota unes condicions extremes.
Precisament per això, la duresa
del recorregut + la duresa de la climatologia, han fet que els finishers acabin
amb una satisfacció i una felicitat que supera amb creus tot el patiment que ha
passat durant tot el recorregut.
L’equip del CEM Papiol, aquest any
no s’ha volgut perdre aquest gran esdeveniment a la Muntanya Màgica, al costat
de casa nostra.
Cada corredor em tingut els nostres
objectius en relació al temps estimats, els quals ha sigut lleugerament
modificat degut a la calor donant-li.
Comencem per la Cursa de l’Alba.
Un recorregut de quasi 25km el
qual comença i acaba en Collbató, bordejant per la vessant de les coves del
Salnitre, arribant al Monestir de Montserrat i pujant més de 1000 escales fins
el cim de St Jeroni, per després fer un tram de lleugers puja-baixes passant
pel funicular i amb una vertiginosa i inacabable baixada pel Camí de Bateries
fins a la meta.
L’increïble Fran Martinez va ser
el primer en arribar a meta amb uns fantàstics 2h21min, aconseguint quedar el
17è de la general i 3er de la seva categoria.
Seguint-lo van arribar junts per
aquest ordre: en Javi Fernández en 2h30min20sg (fantàstic Javi! Progressió asfalt-muntanya
flipant!); David Villalba en 2h30min23sg (torete); i en Joan Casadesús en
2h30min44sg (un màquina, com sempre).
Una miqueta després va passar meta
en Marc Coll en 2h44min07sg, va començar amb un molt bon ritme fins que al
final va tornar a aparèixer la lesió que porta arrossegant i no aconsegueix
treure’s del genoll, la qual el va obligar a haver de caminar molts trams de la
baixada. L’hi desitgem aconsegueixi recuperar-se!
I finalment van arribar tot
seguits un darrere l’altre Manuel del Rosal en 3h01min04sg i en Lluís Aranda en
3h01min40sg (molt bona progressió en els seus entrenaments i consolidant-se com
uns bons corredors de muntanya, molt bé nois!)
Hem de deixar clar i recalcar que
el recorregut de Montserrat ja es dur per sí mateix però amb la calor que va
fer encara més, i tant sols el fet de fer la cursa té un gran mèrit.
Passem a la Marató de Montserrat.
Un recorregut de 42 km, l’inici
del qual i fins a Sant Jeroni comparteix amb la Cursa de l’Alba, començant
aquest una hora abans per no coincidir.
A partir de St Jeroni es baixa pel
camí dels francesos fins que de sobte es gira a la dreta agafant un corriol
molt tècnic amb moltes baixades brusques i perillosses i pujades molt bèsties
les quals a vegades t’obliguen a anar de 4 grapes fins al Montgrós, un altre
cim a munt d’una roca al qual pujes per unes escletxes. Seguint amb un
recorregut de puja baixes vertiginosos, perillosos, més escletxes, arribes fins
al refugi, després de qual segueixes amb un corriol de puja baixes però més
corredor fins a Can Massana, tornant a través de pista fins a agafar de nou la destrossadora
pujada del Francesos, i de nou cap a munt! Fins a més de mig cami, torçant
bruscament a la dreta per baixar de nou, tornat a pujar i fins quasi una hora
després tornar a agafar el camí cap a Funicular i la tant desitjada baixada del
Camí de Bateries fins a meta.
En Paco Mateo, després d’una
temporada de lesions, punxades en entrenaments i a la cursa del Papiol,
principalment per factors de motivació, finalment es va decidir a fer la
Marató, ole tus ***!!! El va acompanyar en Xavi Crespi, un altre integrant de l’equip
el qual va decidir córrer sense dorsal, endinsant-se els dos corredors en una
de les aventures més èpiques que han viscut: calor extrema, baixades de moral,
caigudes, punxades musculars, es van quedar sense aigua, ganes d’abandonar, més
caigudes, rises, queixes. Van viure una experiència acollonant aconseguint
arribar a meta en després d’estar en moviment 7h31min! Ole, ole i ole!!!
La Mireia García va anar a la
Marató sense saber que es trobaria ni com li aniria, va començar amb molt bones
sensacions i sense voler-ho es va posicionar durant més de la meitat de la
cursa entre la 2a i 3a posició juntament
amb la seva contrincant, fins que a la pujada dels Francesos li va donar una
pàjara degut a la calor i a la falta de costum de còrrer sota aquestes
condicions, la qual no va aconseguir superar fins arribar al camí que portava
al funicular, posicionant-la finalment en 3a posició femenina arribant a meta a
les 6h02min.
Moltes felicitacions a tots!!!!.
Aquest tipus de curses son les que
t’ajuden a voler més i més.