25 de maig 2015

LA CURSA DEL PERELLÓ

Per començar, hora nova: les 18.00h, en diferència de l'any passat, mai havia corregut per la tarda.

El circuit, el mateix que l'any passat, dues voltes al poble del Perelló.

Personalment es una de les curses que menys m'agrada ja que es freda per part del públic; comença amb pujada,  i als 2km una altra pujada , després una baixada que s'agraeix de 1km aprox i  després anar fent,  els avituallaments amb got  ( malament però més val això que res )  ... 

A banda d'això em fa il.lusió córrer en aquesta cursa perquè es poble on va nèixer la meva mare. 

I del resultat estic contenta 1' 10" per sota de l'any passat.

Fins un altre. 

Cinta Perez

12 de maig 2015

CURSA DE L’ALBA I MARATÓ DE MONTSERRAT


Hi han curses d’asfalt i hi han curses de muntanya.  
Dintre de les curses de muntanya, n’hi han d’alta, mitja i ara baixa muntanya.
La Cursa de l’Alba i la Marató de Montserrat son curses de mitja muntanya, però degut a la seva duresa i recorregut tècnic es poden considerar i es consideren com unes de les curses més dures de la seva categoria.

Aquest diumenge 10 de maig han participat quasi 400 corredors/es a cada cursa, aconseguint arribar a meta 314 a la Cursa de l’Alba i 238 a la Marató de Montserrat.

Diumenge va ser un dia brutalment castigat per la calor, obligant a moltíssims corredors/es a abandonar i a la resta a córrer sota unes condicions extremes.
Precisament per això, la duresa del recorregut + la duresa de la climatologia, han fet que els finishers acabin amb una satisfacció i una felicitat que supera amb creus tot el patiment que ha passat durant tot el recorregut.

L’equip del CEM Papiol, aquest any no s’ha volgut perdre aquest gran esdeveniment a la Muntanya Màgica, al costat de casa nostra.
Cada corredor em tingut els nostres objectius en relació al temps estimats, els quals ha sigut lleugerament modificat degut a la calor donant-li.


Comencem per la Cursa de l’Alba.

Un recorregut de quasi 25km el qual comença i acaba en Collbató, bordejant per la vessant de les coves del Salnitre, arribant al Monestir de Montserrat i pujant més de 1000 escales fins el cim de St Jeroni, per després fer un tram de lleugers puja-baixes passant pel funicular i amb una vertiginosa i inacabable baixada pel Camí de Bateries fins a la meta.

L’increïble Fran Martinez va ser el primer en arribar a meta amb uns fantàstics 2h21min, aconseguint quedar el 17è de la general i 3er de la seva categoria.
Seguint-lo van arribar junts per aquest ordre: en Javi Fernández en 2h30min20sg (fantàstic Javi! Progressió asfalt-muntanya flipant!); David Villalba en 2h30min23sg (torete); i en Joan Casadesús en 2h30min44sg (un màquina, com sempre).
Una miqueta després va passar meta en Marc Coll en 2h44min07sg, va començar amb un molt bon ritme fins que al final va tornar a aparèixer la lesió que porta arrossegant i no aconsegueix treure’s del genoll, la qual el va obligar a haver de caminar molts trams de la baixada. L’hi desitgem aconsegueixi recuperar-se!
I finalment van arribar tot seguits un darrere l’altre Manuel del Rosal en 3h01min04sg i en Lluís Aranda en 3h01min40sg (molt bona progressió en els seus entrenaments i consolidant-se com uns bons corredors de muntanya, molt bé nois!)

Hem de deixar clar i recalcar que el recorregut de Montserrat ja es dur per sí mateix però amb la calor que va fer encara més, i tant sols el fet de fer la cursa té un gran mèrit.

Passem a la Marató de Montserrat.

Un recorregut de 42 km, l’inici del qual i fins a Sant Jeroni comparteix amb la Cursa de l’Alba, començant aquest una hora abans per no coincidir.
A partir de St Jeroni es baixa pel camí dels francesos fins que de sobte es gira a la dreta agafant un corriol molt tècnic amb moltes baixades brusques i perillosses i pujades molt bèsties les quals a vegades t’obliguen a anar de 4 grapes fins al Montgrós, un altre cim a munt d’una roca al qual pujes per unes escletxes. Seguint amb un recorregut de puja baixes vertiginosos, perillosos, més escletxes, arribes fins al refugi, després de qual segueixes amb un corriol de puja baixes però més corredor fins a Can Massana, tornant a través de pista fins a agafar de nou la destrossadora pujada del Francesos, i de nou cap a munt! Fins a més de mig cami, torçant bruscament a la dreta per baixar de nou, tornat a pujar i fins quasi una hora després tornar a agafar el camí cap a Funicular i la tant desitjada baixada del Camí de Bateries fins a meta.

En Paco Mateo, després d’una temporada de lesions, punxades en entrenaments i a la cursa del Papiol, principalment per factors de motivació, finalment es va decidir a fer la Marató, ole tus ***!!! El va acompanyar en Xavi Crespi, un altre integrant de l’equip el qual va decidir córrer sense dorsal, endinsant-se els dos corredors en una de les aventures més èpiques que han viscut: calor extrema, baixades de moral, caigudes, punxades musculars, es van quedar sense aigua, ganes d’abandonar, més caigudes, rises, queixes. Van viure una experiència acollonant aconseguint arribar a meta en després d’estar en moviment 7h31min! Ole, ole i ole!!!

La Mireia García va anar a la Marató sense saber que es trobaria ni com li aniria, va començar amb molt bones sensacions i sense voler-ho es va posicionar durant més de la meitat de la cursa entre la 2a i 3a posició  juntament amb la seva contrincant, fins que a la pujada dels Francesos li va donar una pàjara degut a la calor i a la falta de costum de còrrer sota aquestes condicions, la qual no va aconseguir superar fins arribar al camí que portava al funicular, posicionant-la finalment en 3a posició femenina arribant a meta a les 6h02min.



Moltes felicitacions a tots!!!!.

Aquest tipus de curses son les que t’ajuden a voler més i més.
























5 de maig 2015

Buenos Rivales, mejores amigos- Cursa de Papiol

Así empezó todo! mi amigo del equipo ComeKM Molins sacando brillo a mis zapatillas de faena, y después pisándome la cabeza...

Aunque somos muy buenos rivales, aún somos mejores amigos...

P.D: Dar las gracias a todo el Equipo del CEM por los gritos y palmas de ánimos que, la verdad, ¡se agradecen un montón!

Saludos,

José María Chaparro.



CURSA EL PAPIOL 2015


Com a totes les curses que s’organitzen arreu, hi ha coses que t’agraden més o menys o coses que encara que bàsicament siguin les mateixes es poden modificar per a millorar. De vegades cal una variació horària, un canvi d’ordre en el programa o un recorregut diferent. Amb això, n’hi hauria prou per donar-li a la cursa una empenta que necessita i demana.
Així i tot, és la cursa del nostre poble, automàticament es converteix en la nostre festa del running i la veritat ens ho hem passat pipa.
L’Equip del CEM, com sempre hi ha estat amb una participació nombrosa, que a la cursa llarga ha arribat al 10% dels participants totals; (de la cursa curta no disposem de dades encara). A més, un gran equip de voluntaris que dedica moltes hores i experiència acumulada per a que tot rutlli bé i un públic motivat que en diversos punts del circuit sap donar ànims i ajuda a mantenir l’esperit a tope quan les forces comencen a fallar.
Com diem, molts companys de l’Equip han participat i de tots ells el Pau i la Marina s’han endut el premi gros, el tan desitjat pernil que els distingeix com a primers corredors locals.
Igual d’emocionants han estat les curses dels petits, que amb molta il·lusió i nervis han sabut esforçar-se el màxim. Per alguns d’ells la seva primera experiència competitiva i per altres un nou intent que els consolida una miqueta més en la seva futura afició pel córrer.
Ha estat una cursa relativament curta, molt intensa, que ens afina de cara a les properes cites més llargues.

Fins llavors amics!!!