Aquesta es la 4ª temporada de l’Equip del CEM i mai no havíem
fet un sopar per veure’ns, per petar la xerrada, per riure…amb una altre
indumentària que no sigués la samarreta, el pantaló curt i les sabatilles. Ja
era hora!! Ja tocava, perquè el cos ens ho demanava.
En aquests tres anys l’Equip ha anat creixent en nombre
de socis, especialment en noies, que sumen un bon grup. Hem anat millorant marques, hem
completat curses de distàncies inimaginables i en condicions, de vegades, al límit.
Hem superat molèsties, dolors i lesions amb la idea de tornar a cordar-nos les
sabatilles el més aviat possible. Hem superat objectius personals que, encara
que modestos, ens han fet feliços. Tot això ens ha fet madurar com esportistes,
però també a valorar les coses senzilles i quotidianes de la vida a base de
convenciment, esforç i constància.
L’Equip s’ha consolidat per alguna cosa més que per
figurar en algunes ocasions a la primera pàgina de championchip; s’ha
consolidat com una colla unida, gairebé familiar. I això és el que es va veure
i viure a Can Colomé la nit del divendres. Va ser una nit genial. El que ens
mou ara no és només el quedar per anar plegats a una cursa o la crida de no sé
quí o no sé què per fer una rodada el diumenge a primera hora. El que ens mou
ara són les ganes de coincidir. És l’amistat.
Del que estem convençuts és que aquest ha estat el primer
de molts sopars que ens esperen. És un plaer compartir amb vosaltres aquests
moments i aquesta afició nostre; aquesta meravellosa bogeria que és el córrer.