Aquest cap de setmana hem fet la mitja marató de Granollers, que és la
mitja més important del país i de la península. Hi participen corredors/es de
l’elit nacional i internacional i la xifra d’inscrits és enorme; prop de 10000.
El ressò mediàtic és gran perquè, a més, sempre es fitxa a un atleta
excepcional; enguany ha estat el recordman mundial de marató, en William
Kipsang; que ha guanyat la prova amb 1h01’ i uns quants segons…el tio no corre,
vola!!
Sis participants del CEM han estat en allà, en un circuit d’anada i
tornada; en el que l’anada és de perfil ascendent. En aquest circuit més que en
cap altre, has de gestionar les forces a la pujada perquè si no, a la tornada
et quedes sense capacitat de resposta.
Això el Pau ho fet de manera magistral; li ha tret el màxim partit a
l’estratègia i l’ha acabat amb 1h30’. No només a fet un gran temps en la seva
primera mitja sinó que s’ha classificat el segon de la seva categoria; ah! I
sortint d’una lesió. Enhorabona!! Per a la resta del grup la sort s’ha repartit
de forma desigual. Per exemple el Fran ha fet uns bons 1h29’ però ell sap que
pot córrer aquesta distància per sota 1h25’, per tant és lògic que no estigui
massa content. Un altre és l’Albert que s’ha equivocat en l’estratègia (ha
sortit els primers 5km massa ràpid i ho ha pagat); té qualitat sobrada per
córrer per sota 1h45’ i veient el gràfic sabem que va patir el final. El
Sergio, en canvi, a la seva, controlant, administrant bé les forces i traient
un bon resultat. Tot i així té un bon marge de millora! El Vicenç i l’Emilio
estan clarament fora dels seus temps. En el cas del Vicenç em fa l’ impressió
que ha sortit a “rodar” i com s’ha vist bé ha apretat el final. L’Emilio ha
anat a menys i sabent que no s’equivoca mai en els ritmes, ben segur que ha
tingut alguna incidència (encara no he parlat amb ell).
Les curses no sempre surten bé, no sempre sortim satisfets de la nostre
classificació o dels nostres cronos, però així és l’esport i podem dir que la
vida en general. La qüestió no és anar sumant curses com si suméssim
experiències sense profit. Hem de guanyar veterania. I la veterania s’adquireix
quan som capaços de detectar una errada o un aspecte a millorar i fem el
necessari perquè no torni a succeir de la mateixa manera. En qualsevol cas això
costa; és temps, capacitat d’anàlisi de les sessions d’entrenament i la
competició, constància, capacitat d’esforç… i aquesta dificultat justifica la
raó per la qual hem de celebrar un bon temps o una bona cursa.
Companys, ens veiem a la mitja de Barcelona el 16 de febrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada