Quan ens marquem un repte esportiu l’hem d’afrontar
amb totes les circumstàncies possibles que es donin aquell dia determinat.
Acceptar el resultat obtingut, significa respectar el rival, ens fa més autocrítics,
per tant ens ajuda a superar-nos i en definitiva ens omple una mica més els dipòsits
de l’honestedat. És cert, que com no-professionals que som, poden haver molts factors
que impedeixin arribar a una cursa en el nostre millor moment; però això no pot
ser un escut per amagar una decepció, sobretot si es fa d’una manera recurrent.
Ni molt menys per menys tenir l’èxit del rival. Arribem com arribem i punt.
Aquell dia anava com una moto o no anava ni cap enrere, punt.
A la Mitja de Barcelona a no tots els runners de
l’Equip els hi ha sortit una bona cursa, però no he vist enlloc cap llistat de
queixes i desgràcies respecte els seus resultats.
Fran: 1h22’ en termes absoluts sempre és un bon
temps; un carreró, MMP i cap amunt.
Pau: bona cursa però encara lluny dels seus temps potencials.
Manu: excel·lent cursa, arribarà perfecte a la
marató.
Emilio: sense sorpreses, no falla gairebé mai.
Sergio: no sé si és MMP;en qualsevol cas una gran
actuació.
Marina: tampoc sé si és MMP però ha competit molt bé,
passant gent tota l’estona. Grande.
Marc: bon temps, però sap que pot millorar molt
encara.
Cinta: una estratègia massa arriscada, tot i que a
vegades va bé intentar buscar els nostres límits.
Carlos: enorme. Gran MMP. Es nota que comença a
creure en les seves possibilitats.
Iolanda: fenomenal. Baixar de 2h10’ era l’objectiu
i l’ha aconseguit. MMP tot i patint cap el final.
Enhorabona a tots!! Segurament en un futur aquests
resultats canviaran: el temps, la classificació… però el 15 de febrer de 2015 a
la Mitja de Barcelona han estat aquests.
Sense la molèstia al turmell, sense el
vent que embafa de cara i sense la grip de la meva dona.
Julio
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada